Abans de l’expansió del cultiu de l’arròs, la pesca era la principal activitat econòmica a l’Albufera. Esta pràctica perviu des de temps immemorials i ha representat l’equilibri entre l’ésser humà i el seu entorn. En la pesca tradicional, destaquen l’organització interna, els elements propis, el lèxic associat… Aspectes que li atorguen un important valor patrimonial. Fins i tot, va ser reconeguda com a Bé d’Interès Cultural (BIC) en 2016.
Malgrat tot això, la pesca en l’Albufera no està inclosa en la Llei de Pesca Marítima i Aqüicultura de la Comunitat Valenciana ni tampoc en el règim especial de l’Institut Social de la Marina. En la Comunitat de Pescadors del Palmar, recalquen «la necessitat de fer constar en dita llei la consideració de la pesca a l’Albufera, amb l’objectiu de complir adequadament amb l’organització del sector pesquer i del mercat de productes de la pesca». Assenyalen que sense este reconeixement troben «dificultats per a efectuar adequadament la venda dels seus productes pesquers». Entre estos problemes, refereixen les dificultats a l’hora de justificar les captures, la competència deslleial i la falta de vigilància, control i garanties socials.
Per al col·lectiu també és important fer èmfasi en la sostenibilitat de la pesca mitjançant la diversificació, punt que els pescadors consideren important per a la continuïtat i futur de l’activitat. Apunten des de la Comunitat que «la zona podria ser un lloc de gran potencial per a l’execució de projectes de diversificació turística, patrimonial i cultural». També consideren clau l’acompanyament i formació dels joves per a professionalitzar l’activitat i garantir el relleu generacional.
