[Entrevista associada al reportatge de portada del número 2 de L’Amfibi: Europa, l’Albufera i l’arrossar, tots pendents de la reforma de la Política Agrícola Comú]
—Quin és el paper de l’arrossar en el parc natural?
—L’arrossar i les persones llauradores són els que han treballat durant segles per arribar on som. Són els que han creat el parc natural tal i com el veiem ara. Després d’un procés de centenars d’anys d’intervenció humana, desviant aigües dolces cap a l’Albufera, nosaltres hem heretat el paisatge. L’arrossar és el veritable parc natural, el que li dóna vida.
—L’aiguamoll necessita aigua, un bé cada vegada més escàs. No només es retalla l’extensió física de la inundació, sinó també els terminis. Com veus la possibilitat de recuperar i allargar la temporalitat de la perellonà?
—Els arrossers sempre han demanat l’aigua necessària per a cultivar l’arròs. Però l’Administració, fins ara, no ho ha tingut gens clar. L’aigua s’ha utilitzat com a arma de confrontació política, tirant a perdre molts anys de nul·la gestió, la qual cosa ha permès la consolidació de nous regadius i ha provocat una minva d’aigua a l’Albufera any rere any.
La perellonà no s’ha de recuperar, perquè no ha deixat de fer-se fins ara, i no es pot allargar més en el temps. Els camps deuen eixugar-se per treballar i preparar la terra per a la pròxima collita. Altra cosa és la inundació de les zones altes, la qual, degut a l’escassesa d’aigua, ja no és com abans i repercuteix en el cabal que arriba a la perellonà. Ara mateix, s’està redactant el nou Pla de Conca, el qual, per primera vegada, sorgirà de l’acord entre les diferents administracions implicades.
—Quina valoració feu des de La Unió de les implicacions ambientals de les ajudes?
—Les mesures han sigut beneficioses per al medi ambient. La principal és l’obligatorietat del cultiu de l’arròs, la qual cosa ha fet que no s’introduïsquen cultius diferents que aportarien nous problemes ambientals. Per ell mateix, el conreu d’arròs és una mesura ambiental.
En el nou període de la PAC, en el qual es tendeix a unificar els pagaments, s’haurien d’incrementar les ajudes agroambientals a l’arròs si minva el pagament bàsic. En La Unió hem sol·licitat que es tinga en compte este cultiu mitjançant un eco-esquema per a la protecció dels aiguamolls mitjançant el maneig racional del cultiu de l’arròs.
—Se resoldrà en el nou cicle el problema de la crema de la palla?
—L’any 2016 es va pactar la zonificació del parc natural per a poder fer cremes rotatives biennals, mentre es buscava una alternativa a la crema de la palla. Enguany conclou el cicle rotatiu de cremes i la Conselleria ja ha dit que vol fer modificacions, però sense avançar els criteris que preveu seguir ni proposar solucions alternatives eficaces. La Conselleria aposta per la retirada de la palla, però en este període no hem sigut capaços de retirar ni el 4 per cent de la que es podria retirar.
«L’aigua s’ha utilitzat com a arma de confrontació política, tirant a perdre molts anys de nul·la gestió»
—Proposeu des de La Unió alguna mesura concreta per a l’Albufera dins del nou període d’ajudes?
—Sí, negociades amb la Conselleria i, per suposat, respectuoses amb el medi. Les mesures que proposem es basen en més quantitat i qualitat de l’aigua per a resoldre els problemes agronòmics i ambientals. També volem fomentar l’ús de mà d’obra com a alternativa a l’aplicació de productes fitosanitaris.
—Hi ha alguna estratègia tendent a garantir la rendibilitat de l’arròs que transcendisca el model productivista? És la societat conscient d’esta necessitat?
—El sector de l’arròs esta treballant per millorar la qualitat del producte. De fet, s’estan incorporant noves varietats de millor qualitat i més resistents a les fisiopaties, la qual cosa repercutirà en la millora del medi ambient. S’està treballant molt dins de la Denominació d’Origen Arròs de València per donar a conèixer les nostres varietats, el lloc on es conreen i els beneficis que comporta al medi.
En este sentit, la crisi econòmica i la falta d’informació provoquen que la ciutadania demande productes assequibles sense tindre en compte la procedència. Cal una educació agroalimentària que propicie el consum dels nostres productes. I això no és una feina exclusiva del sector productor, que també, sinó que cal una major implicació de les administracions i la societat.
—De l’entesa entre agricultors i conservacionistes depèn la millora ambiental de l’Albufera i que tots dos sectors se’n beneficien. És possible anar de la mà?
—Els llauradors i els conservacionistes tenim diferents punts de vista, però tots lluitem per mantindré l’arrossar de la millor manera possible per al medi ambient. Tots som necessaris per, sempre acceptant el debat, treballar en benefici del nostre àmbit de treball, el qual és compartit en moltes ocasions. Però, la millora ambiental no depèn de nosaltres, sinó de la voluntat de les diferents administracions.
—En este sentit, com valora la relació de les organitzacions agràries amb la Conselleria, les organitzacions conservacionistes i el Parc Natural?
—La relació amb les organitzacions conservacionistes ha anat millorant amb els anys, col·laborant i inclús compartint projectes. Insistisc: encara que mantenim punts de vista diferents i debats necessaris, la relació és bona. Pel que fa a l’Administració, la relació és també bona, tot i que esperem que millore. Ha d’anar més enllà de l’obligació de consultar les entitats representatives i de la famosa frase que es publica en les normatives: «oídas las entidades representativas del sector…». Caldria que no només se sentís, també que s’escoltés i es comptés més amb l’experiència de la gent que viu i treballa la terra.
—Al marge d’estos agents directament implicats, sembla determinant el paper que juguen i pogueren jugar els grans empresaris, tant de l’arròs com, sobretot, del sector de l’alimentació i la distribució.
—Els llauradors produeixen el que els demanen els empresaris, i estos aposten per la productivitat, per a tindre matèria prima. Per la seua banda, hi ha grans superfícies que donen al consumidor la possibilitat de comprar arròs amb origen certificat valencià. Sí que és cert que la cadena de supermercats valenciana més important, i això és públic i defensat per ella mateixa, aposta per productes de baix preu sense tindre en compte la procedència, i no té en els seus lineals cap arròs amb Denominació d’Origen Arròs de València.
Però, com sempre, l’última paraula la tenim els consumidors. El que agafem dels estants dels supermercats condicionarà el que facen els empresaris i per tant el que produeixen els llauradors. Tenim el poder de fer canviar la política comercial d’estes grans empreses. Personalment, jo compre exclusivament arròs amb Denominació d’Origen Arròs de València, perquè vull continuar vivint en un parc natural mediambientalment sostenible, amb llauradors que segueixen vivint-lo, treballant-lo i donant-li forma i futur.
