La Universitat Politècnica de València porta uns anys fent tasques d’investigació utilitzant drons. Part de la tecnologia camina en esta direcció i la seua evolució és molt ràpida, ja que les utilitats d’estos vehicles aeris no tripulats estan fora de tota qüestió. Són capaços de transportar diferent material tecnològic: càmeres digitals fotogramètriques d’alta resolució, càmeres tèrmiques, tecnologia LIDAR, tecnologia làser, sensors mesuradors d’emissions de gas… I per tant estan donant servei a molts àmbits professionals, com ara els de la seguretat i emergència, la cartografia, el medi ambient, l’agricultura i la construcció.
Cal indicar que els drons poden incorporar tecnologia GPS per a volar amb precisió centimètrica, un radar anticol·lisió i sistema de detecció precís d’altura per a aconseguir realitzar vols a metre i mig del sòl.
L’objectiu: eficàcia i rendibilitat
El que pretenem dins d’un grup multidisciplinari d’investigadors és realitzar assajos amb drons aplicant productes fitosanitaris i biotecnològics —fungicides i bioestimulants— en el cultiu de l’arròs, en concret al Parc Natural de l’Albufera, per a esbrinar si estos tractaments podrien suposar una alternativa o un complement als tractaments terrestres tradicionals.
Som conscients de la dificultat que suposa cultivar en un entorn natural. Això és el que ens ha motivat a realitzar estes proves per a donar resposta a la part agrícola i a l’ambiental, perquè entenem que ambdues són necessàries, complementàries i han de respectar-se.
La part agrícola demanda noves tecnologies que milloren l’eficàcia i la rendibilitat i al mateix temps suposen un atraient per a les noves generacions, perquè existeix una falta de relleu generacional.
Una tecnologia que exigeix qualificació
Esta tecnologia aporta autonomia, evita l’arrasament continuat de les plantes, permet accedir a un equip de tractament polvoritzador a baix-mig cost i suposa un estalvi en l’ús de productes químics, ja que millora l’eficiència dels tractaments. A canvi, exigeix una major qualificació, lògicament, a causa del necessari respecte pel medi ambient i l’interès dels resultats pretesos.
És necessari implicar també les indústries agroquímiques perquè adapten els seus productes a les dosis d’ultra sota volum (ULV). Algunes ja ho han fet, ja que la normativa de seguretat aèria no permet alçar del sòl un equip amb una massa total que supere els 24 quilos. Lògicament, això limita la capacitat dels depòsits de líquid. Esta limitació no ha de suposar un obstacle. Sobre este tema, tot agricultor és coneixedor de l’existència dels polvoritzadors a piles, de la concentració del producte que porten i del resultat que s’obté.
16 litres, 12 fanecades, 10 minuts
Els rendiments estan per determinar, perquè dependrà del volum i la pressió, però podem avançar que, amb una simple càrrega de 16 litres, es pot polvoritzar aproximadament una hectàrea (12 fanecades) en menys de deu minuts. A més, des d’una unitat de control es poden manejar fins a cinc drons alhora.
Pel que fa a la part mediambiental, la reducció dels tractaments químics és un aspecte molt positiu. Per això, els drons ofereixen una gestió molt més racional i selectiva, perquè són capaços de geolocalitzar les males herbes i els dèficits d’adob o de llavor, i de centrar els tractaments en estes zones exclusivament. A més la deriva del producte en les aportacions és molt menor que en els tractaments convencionals, degut a la força amb què els rotors espenten el líquid cap al sòl.
Menys nitrats
Darrerament, es va incorporant al cultiu la utilització d’adobs líquids nitrogenats, aminoàcids i altres productes protectors de les plantes front els atacs dels fongs, tots ells de composició biotecnològica. Això, sumat a la facilitat d’aplicació que implica l’ús dels drons, suposaria utilitzar una quantitat d’adob mineral de fons menor i, per tant, una reducció d’aportació de nitrats al sòl.
