En memòria de Llorenç Santarremigia

Matthieu Lassalle, Lurdes Ribera i Lucía Moreno
13 setembre, 2023

Amb una immensa tristesa, el passat 1 d’agost vam acomiadar Llorenç Santarremigia (1947-2023), una de les grans persones de l’Albufera. Veí de Catarroja des de la seua infància, Llorenç va viure l’Albufera com toca viure-la, amb una intensitat, profunditat i passió que van perdurar al llarg de tota la seua vida. Per a ell, l’Albufera era una part fonamental de la seua existència, i sempre trobava l’oportunitat de connectar-se amb la seua preuada marjal. Esta gent que sent un profund amor per la seua terra, com Llorenç l’ha sentit pel lluent, l’arrossar i les séquies, es converteix en una part integral del seu territori. Se submergeix en una connexió simbiòtica amb el seu entorn més pròxim, fonent-se amb tot el que l’envolta, algunes vegades rebent d’ell i altres retornant-li. Este ha sigut el cas de Llorenç.

L’Albufera li ha donat molt

Llorenç el pescador solia salpar a l’alba amb la barca, revisant metòdicament els mornells calats el dia anterior en els «millors canals», amb l’esperança d’omplir el seu viver d’anguiles per als pròxims dies. Gaudia dedicant llargues vesprades amb els seus amics estenent metres i metres de tirs enmig del lluent en busca de llisses i algun llobarro.

Llorenç el caçador passava els dies d’hivern a l’espera d’albirar estes siluetes que identificava amb tanta naturalitat: un sivert! un bragat! Però, sense cap dubte, gaudia caçant fotges, sense necessitat d’escopeta, acompanyat per la seua fidel companya, la gossa Druli.

Llorenç l’arrosser, aixada al muscle, cuidava el seu camp, reforçant una mota un dia, birbant una parcel·la un altre. Contemplava les seues plantacions d’arròs J Sendra amb el cigarret a la boca orgullós del seu treball i satisfet amb els resultats que arribarien el dia de la collita.

I ell ha retornat molt a l’Albufera

Llorenç era el guardià de les aigües de l’arrossar del Tancat de la Pipa, el motorista d’este darrer tros de terra guanyat a l’Albufera a principis del segle passat. El Tancat de la Pipa era la seua llar, el seu terreny de joc, el seu espai de vida. Any rere any, s’encarregava de cuidar les motes i moderar les fluctuacions de nivell del capritxós barranc del Poyo. Però, allò més important, donava vida al motor de la Pipa en rebre a la gent amb els braços oberts i la boca plena d’històries i anècdotes.

Llorenç ha sigut una persona clau en la transformació del Tancat de la Pipa en àrea de reserva. La seua experiència, el seu profund coneixement de l’entorn i el seu enfocament pragmàtic van salvar més d’una situació complicada perquè este projecte de restauració tinguera l’èxit que va tindre des dels primers anys. La seua valuosa contribució va facilitar molt la transició, i les persones que treballàrem al seu costat dia a dia perquè cresquera este projecte consideràvem a Llorenç el nostre guia i punt de referència en molts aspectes. Ens va acollir amb els braços oberts. Sovint es burlava afectuosament de la nostra inexperiència, però ens va obrir amb molt de respecte i afecte les portes de sa casa, regalant-nos l’enorme privilegi de vore l’Albufera amb els seus ulls. Gràcies a Llorenç i als seus inseparables amics Cariñena i Xavó, el record dels quals també guardem al cor, per ensenyar-nos a estimar l’Albufera.

Si hui l’aigua al Tancat de la Pipa és més neta, si les praderies d’asprella estan ressorgint i el cant de les granotes torna a omplir l’aire, açò es deu en gran part a l’incansable esforç que ell ha invertit en això.

L’Albufera i els teus col·legues de treball et donem les gràcies, Llorenç. Descansa en pau.

Pie de foto: Llorenç Santarremigia en el Tancat de la Pipa, en una imatge de 2016 (foto: Lurdes Ribera).

Versión en castellano:

En memoria de Llorenç Santarremigia

Con una inmensa tristeza, el pasado 1 de agosto despedimos a Llorenç Santarremigia (1947-2023), una de las grandes personas de L’Albufera. Vecino de Catarroja desde su infancia, Llorenç vivió L’Albufera como toca vivirla, con una intensidad, profundidad y pasión que perduraron a lo largo de toda su vida. Para él, L’Albufera era una parte fundamental de su existencia, y siempre encontraba la oportunidad de conectarse con su preciada marjal. Esta gente que siente un profundo amor por su tierra, como Llorenç lo ha sentido por el lago, el arrozal y las acequias, se convierte en una parte integral de su territorio. Se sumerge en una conexión simbiótica con su entorno más cercano, fundiéndose con todo lo que la rodea, algunas veces recibiendo de él y otras devolviéndole. Este ha sido el caso de Llorenç.

L’Albufera le ha dado mucho

Llorenç el pescador solía zarpar al amanecer en su barca, revisando metódicamente sus mornells calados el día anterior en los «mejores canales», con la esperanza de llenar su vivero de anguilas para los próximos días. Disfrutaba dedicando largas tardes con sus amigos extendiendo metros y metros de tirs en medio del lago en busca de llisas y alguna lubina.

Llorenç el cazador pasaba los días de invierno a la espera de divisar estas siluetas que identificaba con tanta naturalidad: ¡un sivert! ¡un bragat! Pero, sin lugar a dudas, disfrutaba cazando fochas, sin necesidad de escopeta, acompañado por su fiel compañera, su perra Druli.

Llorenç el arrocero, azada al hombro, cuidaba su campo, reforzando una mota un día, birbant una parcela otro. Contemplaba sus plantaciones de arroz J Sendra con el cigarrillo en la boca orgulloso de su trabajo y satisfecho con los resultados que llegarían el día de la cosecha.

Y él ha devuelto mucho a L’Albufera

Llorenç era el guardián de las aguas del arrozal del Tancat de la Pipa, el motorista de este último trozo de tierra ganado a L’Albufera a principios del siglo pasado. El Tancat de la Pipa era su hogar, su terreno de juego, su espacio de vida. Año tras año, se encargaba de cuidar las motas y moderar las fluctuaciones de nivel del caprichoso barranco del Poyo. Pero, lo más importante, daba vida al motor de la Pipa al recibir a la gente con los brazos abiertos y la boca llena de historias y anécdotas.

Llorenç ha sido una persona clave en la transformación del Tancat de la Pipa en área de reserva. Su experiencia, su profundo conocimiento del entorno y su enfoque pragmático salvaron más de una situación complicada para que este proyecto de restauración tuviera el éxito que tuvo desde los primeros años. Su valiosa contribución facilitó en gran medida la transición, y las personas que trabajamos a su lado día a día para que creciera  este proyecto considerábamos a Llorenç nuestro guía y punto de referencia en muchos aspectos. Nos acogió con los brazos abiertos. A menudo se burlaba afectuosamente de nuestra inexperiencia, pero nos abrió con mucho respeto y cariño las puertas de su casa, regalándonos el enorme privilegio de ver L’Albufera con sus ojos. Gracias a Llorenç y a sus inseparables amigos Cariñena y Xavó, cuyo recuerdo también guardamos en nuestro corazón, por enseñarnos a amar a L’Albufera.

Si hoy el agua en el Tancat de la Pipa es más limpia, si las praderas de asprella están resurgiendo y el canto de las ranas vuelve a llenar el aire, se debe en gran parte al incansable esfuerzo que él ha invertido en ello.

L’Albufera y tus colegas de trabajo te damos las gracias, Llorenç. Descansa en paz.

Pie de foto: Llorenç Santarremigia en el Tancat de la Pipa, en una imagen de 2016 (foto: Lurdes Ribera).

Share This