El cultiu de l’arròs es fa només una volta a l’any, tot i que seria viable fer dues collites, una d’estiu i una altra d’hivern amb altres varietats de creixement a temperatures més baixes. Per quin motiu no succeeix açò? La qüestió de l’aigua és el punt més crític. El cultiu de l’arròs necessita bona disponibilitat d’aigua. L’arrossar ha de tindre uns deu centímetres d’aigua durant el període de cultiu amb renovació. Això suposa que es necessiten uns 15 hectòmetres cúbics per fer-ne la inundació i després el mateix volum cada mes en flux continu fins a la collita. Potser uns 60 hectòmetres cúbics en un any normal.
Aigua per al cultiu
Al nostre territori, la major part de l’arrossar ha de tindre flux d’entrada d’aigua necessàriament des del riu Túria pel nord i del Xúquer per l’oest i el sud. Si no és així, no hi ha inundació. Una altra part de l’arrossar, els tancats, se situa sota el nivell del llac. És terra que corresponia a l’antic fons de la llacuna, guanyada per al cultiu de l’arròs mitjançant una mota de tanca. Als tancats, el nivell d’aigua que necessita l’arròs s’assoleix mitjançant el bombeig.
En les imatges, mostrem les zones de tancats i les zones altes. D’una part dels arrossars, en desguassar-se, l’aigua acaba a l’Albufera, després de donar el seu servici de renovació i flux als camps. Per tant, durant el període de cultiu, el llac rep aigües que han creuat uns quants arrossars abans de ser bombejades des de l’últim tancat fins al canal pel qual arriba a l’Albufera. Un canal actua com a repartidor en la part de dalt d’una comporta i com assarb en la part de baix. Més endavant, torna a repartir en altra comporta i així successivament fins al final.
El període d’inundació per al cultiu comença a l’inici de maig i conclou a setembre, un poc abans de la sega. Omplir d’aigua tots els camps no es fa de sobte en un moment, sinó progressivament. A les parts altes, l’aigua del riu circula de dalt a baix inundant els camps a poc a poc. Als tancats, com hem dit, és el maneig de les bombes que trauen l’aigua el que permet programar el nivell de cultiu.
La perellonà i els volums de l’hivern
A l’hivern no hi ha cultiu, perquè les tempestes de tardor molt probablement malbaratarien la collita, com també les aus aquàtiques que es concentren a l’Albufera durant esta estació. Per la qual cosa, l’hivern es tradicionalment el període de caça, una manera d’aprofitament secular d’este recurs natural. El llac i l’arrossar tornen a ser marjal, les aus arriben per a l’hivernada i els caçadors se n’aprofiten. L’aigua inunda els tancats de forma natural, en detindres l’extracció per les bombes. És la «perellonà».
Però, a la banda de dalt, és necessari que entre l’aigua dels rius per assolir un nivell d’inundació que permeta els processos biològics de la descomposició amb normalitat. La falta de flux produeix anòxies i alguns altres problemes. El volum d’aigua a l’hivern, en la marjal, és d’uns 40 hectòmetres cúbics un any normal. I pot arribar als 55 si la «perellonà» és alta, ja siga per l’aigua que arriba dels rius o per la que porten les tempestes. Als tancats més fondos, el nivell d’aigua arriba fins al 70 o 80 centímetres, quasi com al mateix llac. Però, les terres de dalt, si no hi ha aportació dels rius, apenes tindran uns pocs centímetres o quedaran en sec.
I després, en acabar la «perellonà», des de gener fins a finals de març, es produeix el desguàs i l’aigua arriba al llac. I és quan, en ocasions, estes aigües de bona qualitat, procedents de la inundació hivernal dels arrossars, produeixen en el llac uns dies de transparència, tal com era el lluent fa més de setanta anys.
La necessitat de cabals suficients
Donat que la qualitat ambiental del llac depèn de la qualitat de l’aigua que li arriba, és per això que s’ha de proporcionar cabals suficients per al cultiu i la Perellonà. Fins ara, no hi ha cabals per al llac —potser el pròxim Pla Hidrològic canviarà la situació?— més enllà dels que rep pel desguàs dels assarbs al període de cultiu i les aigües de les pluges a l’hivern. L’horitzó de canvi climàtic i d’augment del consum compromet cada vegada més la disponibilitat d’aigües clares i, per tant, es fa difícil pensar en una millora de la qualitat de l’Albufera. El període de més transparència es dóna al voltant de les Falles. Això vol dir que el moment d’aportació de les aigües bones hauria d’ésser des de març fins a meitat d’abril, coincidint amb la fi de l’hivern. I, insistim, cal no oblidar la importància de la bona qualitat de les aigües. Si no és així, els resultats de segur no seran els desitjats. Ara són els planificadors els que han de prendre les mesures i emprendre les accions adients.
