El cens estival 2020 evidencia la necessitat d’aigua i de gestió de l’hàbitat

Pablo Vera, SEO/Birdlife
1 febrer, 2021

Garseta comú (foto: Pablo Vera).

Les aus són fidels indicadors de l’estat de salut dels ecosistemes, per la qual cosa el seu seguiment representa una eina fonamental per avaluar i identificar mesures adequades de gestió i amenaces sobre poblacions i hàbitats. La necessitat d’abordar este seguiment amb un alt grau de detall implica un ardu treball que es desenvolupa entre abril i juliol, i ha permès confirmar la nidificació de 37 espècies d’aus aquàtiques, el major número registrat per a un aiguamoll a la Comunitat Valenciana.

Com tots els anys, SEO/BirdLife ha coordinat el seguiment de les aus aquàtiques nidificants a l’Albufera, amb la contribució de la Direcció General de Medi Natural de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de València.

Un respir per a les garses colonials

L’Albufera és un dels aiguamolls més importants d’Europa per a la conservació de garses colonials, les quals són al seu torn un dels principals motius de la protecció de l’espai. Durant 2020, s’han censat 2.745 parelles de 7 espècies. Encara que molt lluny de les 5.652 parelles registrades en 2008, esta dada suposa un augment respecte a 2019, any en què els censos van mostrar unes poblacions preocupantment baixes i dues espècies, garseta blanca i esplugabous, van marcar el seu mínim des de la dècada dels vuitanta.

Generalment, a l’Albufera les garses es veuen obligades a retardar la seua reproducció per a acoblar-se al cicle del cultiu d’arròs, la qual cosa suposa esperar a la inundació dels camps per a la sembra, ben entrat el mes de maig. Fins a este moment, l’arrossar roman sec. Enguany, no obstant això, les pluges registrades a la primavera van afavorir una àmplia superfície d’arrossars entollats durant el mes d’abril, i van motivar, sense perjudici de la collita, l’inici de la reproducció d’acord amb els cicles naturals d’estes espècies. Amb un aiguamoll funcional, garseta blanca, esplugabous, agró blau, agró roig i baoret han augmentat el nombre de parelles, i també s’ha incrementat la quantitat de polls volats per niu. A més, el picaport, amb 1.300 parelles nidificants, continua la seua progressió.

Tot i esta lleugera millora, la reducció de l’abundància de carranc roig americà i la pèrdua de biodiversitat en arrossars i anguileres constitueix una gran amenaça per a estes espècies, les quals es veuen obligades a alimentar-se de preses que suposen una aportació energètica menor, com les larves de libèl·lules, i a incorporar a la seua dieta preses terrestres. Tot això evidencia un empitjorament de l’estat de conservació de l’arrossar i suposa una urgent crida d’atenció sobre el paper dels arrossars com a mantenidors de biodiversitat, una funció clau que, a més a més, justifica en gran manera les ajudes agroambientals al cultiu.

Els filtres verds, refugis d’aus indicadores de bona qualitat

Els filtres verds de l’Albufera, els tancats de la Pipa, de Mília i de l’Illa, gràcies al seu paper per a millorar la qualitat de l’aigua i proveir d’ambients palustres, han actuat un any més com a reservoris d’aus indicadores de la bona qualitat de l’aigua. Per exemple, el Tancat de la Pipa ha experimentat una de les millors temporades de cria des de la seua restauració com a aiguamoll artificial, albergant prop de la meitat de parelles de nidificants de sivert i fotja comuna a l’Albufera, i les úniques d’ascle i bragat.

El Racó de l’Olla alberga a hores d’ara la major colònia ibèrica de gavina capnegra, amb 690 parelles. Una espècie que, atès que depèn de l’aliment que troba a les zones de transició entre arrossars, horta i cultius llenyosos del perímetre de l’aiguamoll, posa de manifest la importància de la correcta gestió i conservació d’estos ambients.

Les aus marines veuen minvar les colònies

L’espai protegit de l’Albufera també inclou una franja d’àrea marina que s’estén tres quilòmetres davant del litoral. Els xatracs d’albufera i becllargs que s’alimenten en esta zona són un indicador infal·lible del seu estat de conservació. El cens de 757 parelles del Racó de l’Olla, realitzat pel Servei de Conservació d’Ambients Aquàtics de l’Ajuntament de València, molt lluny de les 3.500 parelles que s’establien fa menys d’una dècada, evidencia un estancament de les seues poblacions, degut principalment a la falta de recursos en el mar.

En general, els resultats obtinguts mostren una Albufera molt allunyada del seu potencial. No obstant això, les millores observades a curt termini posen de manifest la importància de conservar i gestionar adequadament els hàbitats d’alimentació, especialment els arrossars, les platges i el medi marí. En este sentit, és de vital importància el compromís de les administracions en l’execució de les mesures que permeten assegurar la disponibilitat de l’aigua en quantitat i qualitat que requereixen l’aiguamoll i l’àrea marina.


Nidificants 2020. Parelles per espècie

ESCABUSSONS

Escabussonet – Tachybaptus ruficollis: 34

Cabrellot – Podiceps cristatus: 18

Escabussó collnegre – Podiceps nigricollis: 0

AGRONS  

Vítol – Botaurus stellaris: 0

Baoret – Ixobrychus minutus: 87

Martinet de nit – Nycticorax nycticorax: 122

Esplugabous – Bubulcus ibis: 1.086

Oroval – Ardeola ralloides: 118

Graseta blanca – Egretta garzetta: 887

Agró blanc – Ardea alba: 0

Agró blau – Ardea cinerea: 398

Agró roig – Ardea purpurea: 47

PICATORTS

Picaport – Plegadis falcinellus: 1.301

FLAMENCS

Flamenc – Phoenicopterus roseus: 0

ÀNECS

Tadorna – Tadorna tadorna: 328

Ascle – Anas strepera: 1

Collverd – Anas platyrhynchos: 2.749

Roncadell – Anas querquedula: 0

Bragat – Anas clypeata: 1

Rosseta – Marmaronetta angustirostris: 2

Sivert – Netta rufina: 43

Boix – Aythya ferina: 16

Roget – Aythya nyroca: 0

Ànec capblanc – Oxyura leucocephala: 0

RÀL·LIDS

Rascló – Rallus aquaticus: +

Polla d’aigua – Gallinula chloropus: +

Gall de canyar – Porphyrio porphyrio: 70

Fotja comuna – Fulica atra: 61

Fotja banyuda – Fulica cristata: 0

LIMÍCOLES

Camallonga – Himantopus himantopus: 1.168

Llesna – Recurvirostra avosetta: 37

Torlit – Burhinus oedicnemus: 0

Carregada – Glareola pratincola: 42

Corriolet – Charadrius dubius: 31

Corriol camanegre – Charadrius alexandrinus: 63

Judia – Vanellus vanellus: 0

Siseta blanca – Actitis hypoleucos: 0

GAVINES I XATRACS

Gavina capnegra – Larus melanocephalus: 690

Gavina vulgar – Chroicocephaluss ridibundus: 883

Gavina capblanca – Larus genei: 6

Gavina corsa – Ichthyaetus audouinii: 0

Gavinot mediterrani – Larus michahellis: 1

Curroc – Gelochelidon nilotica: 866

Xatrac d’albufera – Sterna hirundo: 255

Xatrac becllarg – Thalasseus sandvicensis: 502

Mongeta – Sterna albifrons: 68

Fumarell de galta blanca – Chlydonias hybrida: 0

Xatrac elegant – Sterna elegans: 1

RAPINYAIRES

Arpellot cendrós – Circus pygargus: 0

Arpellot de marjal – Circus aeruginosus: 1

ETIQUETES: aus | biodiversitat | censos
Share This