Conclou la regeneració de les platges entre Pinedo i la gola del Pujol

L'Amfibi
24 octubre, 2023

En poc més de mes i mig, entre el 6 de setembre i el 23 d’octubre, les platges del sud de València, entre Pinedo i la desembocadura de la gola del Pujol a la Devesa, han recuperat l’aspecte que tenien fa mig segle. Perquè siga així, ha estat necessari la instal·lació d’una gran canonada que ha permés el transvasament de tres milions de metres cúbics d’arena procedents d’un jaciment situat a 20 quilòmetres mar endins, enfront de Cullera. El projecte, impulsat pel Ministeri de Transició Ecològica i finançat amb fons europeus Next Generation (Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència), ha suposat una inversió de 28 milions d’euros, la major d’este tipus realitzada a Espanya. Juntament amb esta reposició d’arena, l’actuació ha inclòs l’ampliació de l’espigó de la Gola del Pujol, amb una funció retenidora, i la regeneració del sistema dunar, la qual segueix endavant i estarà conclosa a la fi de desembre.

Una solució que durarà «diverses dècades»

La falta de sedimentació fluvial en la desembocadura del Túria, deguda a l’efecte obstructiu de preses i embassaments; l’erosió ocasionada per l’augment de la quantitat i la intensitat dels temporals, i, sobretot, l’alteració de la dinàmica marina provocada pel port de València, les successives ampliacions del qual han anat acreixent igualment la seua condició de barrera i fre als depòsits d’arena, han sigut les causes de la regressió del litoral de l’Albufera. Efectivament, com demostra l’anàlisi de l’evolució de l’estat morfològic de les platges realitzat per l’equip del professor Josep Pardo, de la Universitat Politècnica de València, des de mitjan anys vuitanta fins ara, l’única zona que no havia patit esta reculada ha sigut la més pròxima al cap de Cullera, degut precisament a la funció d’este com a retenidor de sediments.

Segons l’estudi, la platja de l’Arbre del Gos havia perdut fins a 72 metres d’amplària, i les de la Creu, el Saler i la Garrofera, entre 40 i 20. I el procés d’erosió ha continuat. Per a donar-li solució al problema, i tenint en compte el fracàs d’actuacions prèvies, que duraven el que tardava a arribar el primer temporal de llevant, només valia escometre una intervenció integral. I, per a garantir-ne l’eficàcia, esta havia d’assumir que l’estabilitat del sistema litoral, per la seua dinàmica i la seua morfologia, requeria recuperar una amplària de platja suficient i, associada a ella, una àmplia i regular franja de dunes.

I així ha sigut: la regeneració de les platges de l’Arbre del Gos, el Saler i la Garrofera s’ha centrat en recuperar la línia de costa que hi havia en 1965, d’acord amb les ortofotos històriques, com a única opció de garantir-ne la preservació a mitjà o llarg termini. Segons el projecte, la prolongació en uns 75 metres de l’espigó de la gola del Pujol, a més, s’ha plantejat a fi de «donar suport i estabilitat a la platja enfront dels efectes de la dinàmica litoral regnant en la zona».

L’objectiu i la previsió, segons els tècnics, que reconeixen la dificultat de predir l’afecció de temporals futurs, és que esta actuació resolga el problema de l’erosió i la regressió del litoral per «diverses dècades». Per la seua banda, grups ecologistes i associacions ciutadanes han criticat que l’Autoritat Portuària de València no haja aportat ni un euro a este projecte de regeneració, quan, precisament, la polèmica declaració d’impacte ambiental de 2007, tantes vegades qüestionada, contemplava que el Port de València hauria de promoure les mesures correctores pertinents per a evitar la regressió de les platges. En este sentit, altres veus crítiques reclamen que, perquè l’abast d’esta obra ingent s’allargue en el seu objectiu de preservar el litoral de l’Albufera, el port de València hauria d’escometre dragatges, permanents o periòdics, com a solució a la retenció de sediments que ell mateix provoca i traslladar estos a les zones que pateixen l’erosió.

Imatge de la platja de la Garrofera després d’un temporal, en novembre de 2012. En la foto de portada, la mateixa platja en concloure el transvasament d’arena a finals d’octubre de 2023 (fotos: V. L.).
ETIQUETES:

Versión en castellano:

Concluye la regeneración de las playas entre Pinedo y la Gola del Pujol 

En poco más de mes y medio, entre el 6 de septiembre y el 23 de octubre, las playas del sur de Valencia, entre Pinedo y la desembocadura de la Gola del Pujol en La Devesa, han recuperado el aspecto que tenían hace medio siglo. Para ello ha sido necesaria la instalación de una gran tubería que ha permitido el trasvase de tres millones de metros cúbicos de arena procedentes de un yacimiento situado a 20 kilómetros mar adentro frente a Cullera. El proyecto, impulsado por el Ministerio de Transición Ecológica y financiado con fondos europeos Next Generation (Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia), ha supuesto una inversión de 28 millones de euros, la mayor de este tipo realizada en España. Junto a esta reposición de arena, la actuación ha incluido la ampliación del espigón de la Gola del Pujol, con una función retenedora, y la regeneración del sistema dunar, que sigue adelante y estará concluida a finales de diciembre.

 

Una solución que durará «varias décadas»

La falta de sedimentación fluvial en la desembocadura del Turia, debida al efecto obstructor de presas y embalses; la erosión ocasionada por el aumento de la cantidad y la intensidad de los temporales, y, sobre todo, la alteración de la dinámica marina provocada por el puerto de Valencia, cuyas sucesivas ampliaciones han ido acrecentando igualmente su condición de barrera y freno a los depósitos de arena, han sido las causas de la regresión del litoral de L’Albufera. Efectivamente, como demuestra el análisis de la evolución del estado morfológico de las playas realizado por el equipo del profesor Josep Pardo, de la Universitat Politècnica de València, desde mediados de los años ochenta hasta hoy, la única zona que no había sufrido este retroceso ha sido la más cercana al cabo de Cullera, debido precisamente a la función de este como retenedor de sedimentos.

Según este estudio, la playa del Arbre del Gos había perdido hasta 72 metros, y las de la Creu, El Saler y la Garrofera, entre 40 y 20. Y el proceso de erosión ha continuado. Para darle solución al problema, y teniendo en cuenta el fracaso de actuaciones previas, que duraban lo que tardaba en llegar el primer temporal de levante, solo cabía acometer una intervención integral. Y, para garantizar su eficacia, esta había de asumir que la estabilidad del sistema litoral, por su dinámica y su morfología, requería recuperar una anchura de playa suficiente y, asociado a ella, una amplia y regular franja de dunas.

Y así ha sido: la regeneración de las playas del Arbre del Gos, El Saler y la Garrofera se ha centrado en recuperar la línea de costa que presentaba en 1965, de acuerdo con las ortofotos históricas, como única opción de garantizar su preservación a largo plazo. Según el proyecto, la prolongación en unos 75 metros del espigón de la Gola del Pujol, además, se ha planteado con el objeto de «dar apoyo y estabilidad a la playa frente a los efectos de la dinámica litoral reinante en la zona».

El objetivo y la previsión, según los técnicos, que reconocen la dificultad de predecir la afección de temporales futuros, es que esta actuación resuelva el problema de la erosión y la regresión del litoral por «varias décadas». Por su parte, grupos ecologistas y asociaciones ciudadanas han criticado que la Autoridad Portuaria de Valencia no haya aportado ni un euro a este proyecto de regeneración, cuando, precisamente, la polémica declaración de impacto ambiental de 2007, tantas veces puesta en tela de juicio, contemplaba que el Puerto de Valencia debería promover las medidas correctoras pertinentes para evitar la regresión de las playas. En este sentido, otras voces críticas reclaman que, para que el alcance de esta obra ingente se alargue en su objetivo de preservar el litoral de L’Albufera, el puerto de Valencia debería acometer dragados periódicos como solución a la retención de sedimentos que provoca y trasladar estos a las zonas que sufren la erosión.

Share This