Gener és una data assenyalada per als ornitòlegs amateurs i professionals d’arreu del món, ja que és el mes que Wetlands International convoca el Cens Internacional d’Aus Aquàtiques —International Waterbird Census (IWC)— a les àrees que són part del Conveni de Ramsar de zones humides. L’Albufera és una d’estes zones i, per tant, un equip compost per tècnics de la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València i SEO/BirdLife, entitat coordinadora, realitzen regularment el cens d’aus aquàtiques hivernants al Parc Natural.
Este seguiment és determinant per a l’avaluació de l’estat de salut dels aiguamolls i el diagnòstic de les amenaces. Ajuda a entendre el funcionament de les zones humides i, per tant, pot dirigir les mesures de protecció i maneig. A més a més, l’escala internacional d’estos treballs permet l’estudi de tendències poblacionals de les aus a un nivell geogràficament més ample. Açò permet la detecció de variacions com, per exemple, les lligades al canvi climàtic. El IWC és, sense cap dubte, un dels projectes de ciència ciutadana amb més èxit i utilitat.
El total d’aus aquàtiques censades en gener de 2022 va ser de 108.366, una xifra que es correspon amb 64 espècies diferents. Tant la xifra total com els recomptes parcials per a cada espècie es troben dins del límits de variació observats als últims set anys, aspecte que denota certa estabilitat en temps recents.
Entre les espècies que van presentar augments numèrics substancials, en comparació amb les mateixes dates de 2021, podem citar el picaport, el sarset, el bragat, el sivert, la fotja comuna, la gavina vulgar i el gavinot fosc. D’una altra banda, entre les espècies els recomptes de les quals foren més baixos que en 2021, destaquen la corba marina grossa i la judia.
Tendències regressives a llarg termini
Cal recordar que estos increments i disminucions es troben dintre dels límits de la variabilitat trobada al llarg del temps, als últims set o vuit anys. No obstant això, cal comentar que esta aparent estabilitat amaga processos crònics que mantenen l’Albufera en un carreró de difícil eixida. Si comparem estos resultats amb dades històriques de recomptes d’aus de fa vint i trenta anys, vorem que les tendències per a espècies tradicionalment nombroses són clarament regressives. Fem esment, per exemple, de l’esplugabous, que va mostrar comptatges de més de 2.000 exemplars fa vint anys i que a hores d’ara apenes supera els 500. O el sivert, el qual va manifestar una de les xifres més elevades dels darrers anys, amb 5.383 individus, però, que, no obstant això, tan sols representen el 50 per cent dels nombres que es registraven a les darreries dels anys vuitanta. En qualsevol cas, interessa constatar que, a banda que algunes espècies estiguen sofrint més o menys estes disminucions, les dades històriques d’aus hivernants a l’Albufera estan patint reduccions progressives. Açò indica que hi ha factors operant que impliquen pressions negatives per a la totalitat de la comunitat d’aus hivernants de l’Albufera.
De la mateixa manera que passa a l’estiu, un dels factors de pressió identificats és la mancança d’hàbitats adequats a l’Albufera a l’hivern. Per exemple, l’eutròfia que pateix el llac impossibilita que les anàtides troben material vegetal per alimentar-s’hi, la qual cosa els obliga a buscar menjar a les zones d’arrossars, on són més vulnerables. D’una altra banda, la marjal no es troba completament inundada al període hivernal, degut a diverses necessitats i preferències de les pràctiques agrícola i cinegètica. Lluny d’això, una gran part de la superfície inundable roman seca. En el moment en què es va fer el cens IWC de gener, només la meitat d’esta extensió es trobava amb aigua. Esta circumstància és un fort factor limitant per l’alimentació de garses, gavines i limícoles, i explicaria per què la presència d’espècies com la judia o la gavina vulgar s’ha reduït progressiva i notablement. Cal tindre en compte també que la inundació parcial de la marjal va associada a una menor —fins i tot inexistent— circulació de l’aigua, aspecte que impedeix la renovació dels cabals i limita l’existència de recursos alimentaris a l’hivern.
Cal per tant continuar treballant per a mitigar estos efectes i afavorir les comunitats d’aus aquàtiques hivernants mentre les activitats humanes al Parc Natural de l’Albufera tenen lloc. Cal, per tant, accions coordinades entre les administracions competents en la gestió de l’espai i tots els actors que desenvolupen activitats a l’àrea.
Dades per espècies d’aus aquàtiques
ESCABUSSONS
Escabussonet – Tachybaptus ruficollis: 48
Cabrellot – Podiceps cristatus: 15
Escabussó collnegre – Podiceps nigricollis: 23
CORBES MARINES
Corba marina grossa – Phalacrocorax carbo: 860
GARSES
Baoret – Ixobrychus minutus: 110
Martinet de nit – Nycticorax nycticorax: 216
Esplugabous – Bubulcus ibis: 546
Garseta blanca – Egretta garzetta: 4.606
Agró blanc – Ardea alba: 284
Agró blau – Ardea cinerea: 1.645
PICAPORTS I BECPLANS
Picaport – Plegadis falcinellus: 19.686
Becplà – Platalea leucorodia: 112
FLAMENCS
Flamenc – Phoenicopterus roseus: 7.381
ÀNECS
Tadorna – Tadorna tadorna: 476
Piulo – Mareca penelope: 26
Ascle – Mareca strepera: 20
Sarset – Anas crecca: 6.869
Collverd – Anas platyrhynchos: 11.919
Cua de jonc – Anas acuta: 174
Roncadell – Anas querquedula: 1
Bragat – Spatula clypeata: 8.403
Rosseta – Marmaronetta angustirostris: 2
Sivert – Netta rufina: 5.383
Boix – Aythya ferina: 142
Roget – Aythya nyroca: 1
Morell capellut – Aythya fuligula: 9
RÀL·LIDS
Rascló – Rallus aquaticus: 14
Polla d’aigua – Gallinula chloropus: 382
Gall de canyar – Porphyrio porphyrio: 97
Fotja comuna – Fulica atra: 940
LIMÍCOLES
Camallonga – Himantopus himantopus: 850
Llesna – Recurvirostra avosetta: 51
Corriolet – Charadrius dubius: 3
Corriol gros – Charadrius hiaticula: 29
Corriol camanegre – Charadrius alexandrinus: 35
Fusell – Pluvialis apricaria: 286
Fusell de mar – Pluvialis squatarola: 23
Judia – Vanellus vanellus: 1.584
Siseta blanca – Actitis hypoleucos: 4
Territ de tres dits – Calidris alba: 40
Territ menut – Calidris minuta: 40
Territ comú – Calidris alpina: 1.041
Redonell – Calidris pugnax: 209
Bequeruda – Gallinago gallinago: 283
Siglot becut – Numenius arquata: 1
Tètol cuanegre – Limosa limosa: 62
Tifort – Tringa totanus: 2
Xuït – Tringa erythropus: 46
Picarota – Tringa nebularia: 71
Xerlovita – Tringa ochropus: 23
Xerlovita camagroga – Tringa glareola: 1
Siseta blanca – Actitis hypoleucos: 4
Territ gros – Calidris canutus: 2
GAVINES I XATRACS
Gavina vulgar – Chroicocephaluss ridibundus: 26.275
Gavina corsa – Ichthyaetus audouinii: 20
Gavinot fosc – Larus fuscus: 6.808
Gavinot mediterrani – Larus michahellis: 25
Xatrac becllarg – Thalasseus sandvicensis: 29
RAPINYAIRES
Àguila pescadora – Pandion haliaetus: 3
Arpellot de marjal – Circus aeruginosus: 150
Censo de invernantes 2022: El espejismo de la estabilidad aparente
Enero es una fecha señalada para los ornitólogos amateurs y profesionales de todo el mundo, puesto que es el mes en que Wetlands International convoca el Censo Internacional de Aves Acuáticas —International Waterbird Census (IWC)— en las áreas incluidas en el Convenio de Ramsar de zonas húmedas. La Albufera es una de estas zonas y, por lo tanto, un equipo compuesto por técnicos de la Generalitat Valenciana, el Ayuntamiento de València y SEO/BirdLife, entidad coordinadora, realizan regularmente el censo de aves acuáticas invernantes en el parque natural.
Este seguimiento es determinante para la evaluación del estado de salud de los humedales y el diagnóstico de sus amenazas. Ayuda a entender el funcionamiento de las zonas húmedas y, por lo tanto, puede dirigir las medidas de protección y manejo. Además, la escala internacional de estos trabajos permite el estudio de tendencias poblacionales de las aves a un nivel geográficamente más amplio. Esto permite la detección de variaciones como, por ejemplo, las ligadas al cambio climático. El IWC es, sin lugar a dudas, uno de los proyectos de ciencia ciudadana más exitosos y útiles.
El total de aves acuáticas censadas en enero de 2022 fue de 108.366, una cifra que se corresponde con 64 especies diferentes. Tanto la cifra total como los recuentos parciales para cada especie se encuentran dentro de los límites de variación observados en los últimos siete años, aspecto que denota cierta estabilidad en tiempos recientes.
Entre las especies que presentaron aumentos numéricos sustanciales, en comparación con las mismas fechas de 2021, podemos citar el morito, la cerceta común, el cuchara europeo, el pato colorado, la focha común, la gaviota vulgar y la gaviota sombría. Por otro lado, entre las especies cuyos recuentos fueron más bajos que en 2021, destacan el cormorán grande y la avefría.
Tendencias regresivas a largo plazo
Hay que recordar que estos incrementos y disminuciones se encuentran dentro de los límites de la variabilidad percibida a lo largo del tiempo, en los últimos siete u ocho años. Sin embargo, hay que comentar que esta aparente estabilidad esconde procesos crónicos que mantienen L’Albufera en un callejón de difícil salida. Si comparamos estos resultados con datos históricos de recuentos de aves de hace veinte y treinta años, veremos que las tendencias para especies tradicionalmente numerosas son claramente regresivas. Nos referimos, por ejemplo, a la garcilla bueyera, que mostró conteos de más de 2.000 ejemplares hace veinte años y que ahora apenas supera los 500. O el pato colorado, que manifestó una de las cifras más elevadas de los últimos años, con 5.383 individuos, pero que, sin embargo, tan solo representan el 50 por ciento de los números que se registraban a finales de los años ochenta. En cualquier caso, interesa constatar que, aparte de que algunas especies estén sufriendo más o menos estas disminuciones, los datos históricos de aves invernantes en L’Albufera están sufriendo reducciones progresivas. Esto indica que hay factores operantes que implican presiones negativas para la totalidad de la comunidad de aves invernantes del humedal.
Del mismo modo que pasa en verano, uno de los factores de presión identificados es la carencia de hábitats adecuados en L’Albufera en invierno. Por ejemplo, la eutrofia que sufre el lago imposibilita que las anátidas encuentren material vegetal para alimentarse, lo cual las obliga a buscar comida en las zonas de arrozales, donde son más vulnerables. Por otro lado, el marjal no se encuentra completamente inundado en el periodo invernal, debido a varias necesidades y preferencias de las prácticas agrícola y cinegética. Lejos de esto, una gran parte de la superficie inundable permanece seca. En el momento en que se hizo el censo IWC de enero, solo la mitad de esta extensión se encontraba con agua. Esta circunstancia es un fuerte factor limitante para la alimentación de garzas, gaviotas y limícolas, y explicaría por qué la presencia de especies como la avefría o la gaviota reidora se ha reducido progresiva y notablemente. Hay que tener en cuenta también que la inundación parcial del marjal va asociada a una menor —incluso inexistente— circulación del agua, aspecto que impide la renovación de los caudales y limita la existencia de recursos alimentarios en invierno.
Hace falta por lo tanto continuar trabajando para mitigar estos efectos y favorecer a las comunidades de aves acuáticas invernantes mientras las actividades humanas en el Parque Natural de L’Albufera tienen lugar. Para ello son precisas acciones coordinadas entre las administraciones competentes en la gestión del espacio y todos los actores que desarrollan actividades en el área.
Datos por especies de aves acuáticas
SOMORMUJOS
Zampullín chico – Tachybaptus ruficollis: 48
Somormujo lavanco – Podiceps cristatus: 15
Zampullín cuellinegro – Podiceps nigricollis: 23
CORMORANES
Cormorán grande – Phalacrocorax carbo: 860
GARZAS
Avetorillo – Ixobrychus minutus: 110
Martinete – Nycticorax nycticorax: 216
Garcilla bueyera – Bubulcus ibis: 546
Garceta común – Egretta garzetta: 4.606
Garceta grande – Ardea alba: 284
Garza real – Ardea cinerea: 1.645
MORITOS Y ESPÁTULAS
Morito – Plegadis falcinellus: 19.686
Espátula – Platalea leucorodia: 112
FLAMENCOS
Flamenco – Phoenicopterus roseus: 7.381
PATOS
Tarro blanco – Tadorna tadorna: 476
Silbón europeo – Mareca penelope: 26
Ánade friso – Mareca strepera: 20
Cerceta común – Anas crecca: 6.869
Ánade real – Anas platyrhynchos: 11.919
Ánade rabudo – Anas acuta: 174
Cerceta carretona – Anas querquedula: 1
Cuchara europeo – Spatula clypeata: 8.403
Cerceta pardilla – Marmaronetta angustirostris: 2
Pato colorado – Netta rufina: 5.383
Porrón europeo – Aythya ferina: 142
Porrón pardo – Aythya nyroca: 1
Porrón moñudo – Aythya fuligula: 9
RÁLIDOS
Rascón – Rallus aquaticus: 14
Polla de agua – Gallinula chloropus: 382
Calamón – Porphyrio porphyrio: 97
Focha – Fulica atra: 940
LIMÍCOLAS
Cigüeñuela – Himantopus himantopus: 850
Avoceta – Recurvirostra avosetta: 51
Chorlitejo chico – Charadrius dubius: 3
Chorlitejo grande – Charadrius hiaticula: 29
Chorlitejo patinegro – Charadrius alexandrinus: 35
Chorlito dorado – Pluvialis apricaria: 286
Chorlito gris – Pluvialis squatarola: 23
Avefría – Vanellus vanellus: 1.584
Andarríos chico – Actitis hypoleucos: 4
Correlimos tridáctilo – Calidris alba: 40
Correlimos menudo – Calidris minuta: 40
Correlimos común – Calidris alpina: 1.041
Combatiente – Calidris pugnax: 209
Agachadiza común – Gallinago gallinago: 283
Zarapito real – Numenius arquata: 1
Aguja colinegra – Limosa limosa: 62
Archibebe común – Tringa totanus: 2
Archibebe oscuro – Tringa erythropus: 46
Archibebe claro – Tringa nebularia: 71
Andarríos grande – Tringa ochropus: 23
Andarríos bastardo – Tringa glareola: 1
Andarríos chico – Actitis hypoleucos: 4
Correlimos gordo – Calidris canutus: 2
GAVIOTAS Y CHARRANES
Gaviota reidora – Chroicocephaluss ridibundus: 26.275
Gaviota de Audouin – Ichthyaetus audouinii: 20
Gaviota sombría – Larus fuscus: 6.808
Gaviota patiamarilla – Larus michahellis: 25
Charrán patinegro – Thalasseus sandvicensis: 29
RAPACES
Águila pescadora – Pandion haliaetus: 3
Aguilucho lagunero – Circus aeruginosus: 150