Com cada any, entre els mesos de novembre de 2020 i gener de 2021, SEO/BirdLife i la Generalitat Valenciana, amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, van realitzar el seguiment de les aus aquàtiques hivernants al Parc Natural de l’Albufera. Este cens, repetit anualment des de 1984, permet conèixer l’estat de conservació de l’Albufera i els efectes que tenen les pràctiques agrícoles i ambientals sobre les seues poblacions.
El comptatge de 76.091 aus aquàtiques el 15 de gener, corresponents a 59 espècies diferents, ve a donar continuïtat als censos realitzats històricament en l’aiguamoll, els quals situen en 72.000 aus la mitjana dels darrers 38 anys. Malgrat este estancament a llarg termini, poden extraure’s conclusions sobre diferents espècies i grups d’espècies que han de fer reflexionar sobre les necessitats de conservació d’este espai natural i especialment augmentar els esforços per a millorar el valor ambiental que tenen els arrossars i els ambients naturals com a reservori de biodiversitat.
Els temporals, pluja també d’aus
La hivernada es va iniciar, de manera similar a anys anteriors, amb una escassa extensió de la inundació o «perellonà». Com a resposta a la falta de disponibilitat d’ambients aquàtics entollats o inundats, l’abundància d’ocells aquàtics va ser més baixa d’allò habitual: 25.000 ànecs, 10.400 garses i picaports, 1.800 limícoles i 25.000 gavines. No obstant això, el temporal de novembre va dur tot el contrari: un excés d’aigua que va causar inundacions històriques als pobles i les marjals i l’arribada d’aus aquàtiques: un augment de més de 20.000 aus, per a, amb un total de 81.803, aconseguir el màxim hivernal.
Destaca, entre les diferents espècies, l’arribada en estes dates de 6.000 picaports i un augment en 5.000 flamencs respecte al cens anterior, aus que es van mantindre la resta de l’hivern. Algunes espècies, com les fotges, van aprofitar les restes orgàniques depositades a la llacuna per les inundacions per a formar grups de diversos centenars d’aus alimentant-se entre elles.
No obstant això, si hi ha alguna cosa per la qual ha destacat l’hivern, esta ha sigut la de les baixes xifres d’ànecs registrades des de principi de l’estació i abans dels temporals. I és que els vedats de caça han notat l’escassetat, especialment, del collverd, espècie que ha registrat el valor mínim dels darrers vint anys, amb 8.605 aus a mitjan gener. També han presentat xifres molt baixes els ànecs bussejadors com el boix i els cada vegada més estranys morell capellut i piulo. Encara que no tot són males notícies, ja que la tadorna ha mostrat el millor cens històric, amb 1.141 individus, fins a arribar a ser al gener l’espècie majoritària als vedats de Sueca, orfes de les altres espècies d’ànecs.
El pas de la borrasca Filomena per l’interior de la península, amb catastròfiques conseqüències, també ha permès posar en valor l’Albufera com a aiguamoll que ofereix refugi en condicions meteorològiques adverses. Així ha ocorregut amb les espècies més sensibles al fred, com les 1.700 judies i fusells, els quals, fugint de la neu i les baixes temperatures, van trobar a l’Albufera sòls que, secs durant els mesos previs, havien quedat entollats per les pluges, en els quals alimentar-se de cucs i llavors.
Els efectes del ràpid desguàs
A mitjan gener, una vegada acabat el període de caça dels vedats tradicionals, i posats en marxa els motors que dessequen els arrossars a l’hivern, el número d’aus va decréixer dràsticament en a penes unes setmanes, tal com ocorre cada any. No obstant això, els treballs de fanguejat són cada vegada més primerencs i es desenvolupen més ràpidament. En conseqüència, en el període final de la hivernada, precisament unes setmanes clau en què les aus necessiten alimentar-se per a viatjar als seus llocs de reproducció i arribar amb bona condició física, és quan els arrossars deixen d’oferir-los este aliment necessari.
Ànecs, garses i rapinyaires abandonen ràpidament l’aiguamoll buscant urgentment altres llocs inundats en els quals alimentar-se. Mentrestant, gavines vulgars i gavinots foscos s’arremolinen al costat de picaports i flamencs aprofitant el fang i els nivells baixos d’aigua en els últims camps. Unes imatges que precedeixen un període de crisi ambiental amb l’assecat precipitat de l’arrossar, però que mostren clarament el potencial d’estos treballs agrícoles i la necessitat que els agricultors tinguen disponibilitat d’aigua de manera que puguen escalonar estes tasques i així allargar-se fins a març el període d’alimentació, tan important per les aus.
És precisament en este període de final de l’hivern en què es percep d’una manera més clara el canvi que està patint l’Albufera: els canvis en l’hàbitat al llarg de l’hivern provoquen que l’Albufera tradicional, un aiguamoll amb aigua, divers i abundant en garses i ànecs, a poc a poc done pas a un aiguamoll amb a penes algunes zones entollades en el qual els protagonistes són els picaports i els flamencs.
Parelles per espècie
ESCABUSSONS
Escabussonet – Tachybaptus ruficollis: 76
Cabrellot – Podiceps cristatus: 18
Escabussó collnegre – Podiceps nigricollis: 34
CORBES MARINES
Corba marina grossa – Phalacrocorax carbo: 851
GARSES
Baoret – Ixobrychus minutus: 10
Martinet de nit – Nycticorax nycticorax: 160*
Esplugabous – Bubulcus ibis: 219
Oroval – Ardeola ralloides: 1
Garseta blanca – Egretta garzetta: 1.346
Agró blanc – Egretta alba: 229
Agró blau – Ardea cinerea: 2.056
Agró roig – Ardea purpurea: 0
PICAPORTS I BECPLANS
Picaport – Plegadis falcinellus: 11.658
Becplà – Platalea leucorodia: 1
FLAMENCS
Flamenc – Phoenicopterus roseus: 5.349
ANÀTIDES
Oca comuna – Anser anser: 0
Tadorna – Tadorna tadorna: 1.141
Piulo – Anas penelope: 51
Ascle – Anas strepera: 34
Sarset – Anas crecca: 2.873
Collverd – Anas platyrhynchos: 8.065
Cua de jonc – Anas acuta: 456
Roncadell – Anas querquedula: 1
Bragat – Anas clypeata: 5.964
Rosseta – Marmaronetta angustirostris: 0
Sivert – Netta rufina: 2.214
Boix – Aythya ferina: 355
Roget – Aythya nyroca: 1
Morell capellut – Aythya fuligula: 5
Ànec capblanc – Oxyura leucocephala: 0
RÀL·LIDS
Rascló – Rallus aquaticus: 28
Polla d’aigua – Gallinula chloropus: +
Gall de canyar – Porphyrio porphyrio: 182
Fotja comuna – Fulica atra: 357
Fotja banyuda – Fulica cristata: 0
LIMÍCOLES
Camallonga – Himantopus himantopus: 571
Llesna – Recurvirostra avosetta: 25
Torlit – Burhinus oedicnemus: 0
Corriolet – Charadrius dubius: 8
Corriol gros – Charadrius hiaticula: 68
Corriol camanegre – Charadrius alexandrinus: 17
Fusell – Pluvialis apricaria: 343
Fusell de mar – Pluvialis squatarola: 9
Judia – Vanellus vanellus: 2.342
Territ de tres dits – Calidris alba: 32
Territ menut – Calidris minuta: 219
Territ picarut – Calidris ferruginea: 0
Territ comú – Calidris alpina: 678
Redonell – Calidris pugnax: 51
Bequet – Lymnocryptes minimus: +
Bequeruda – Gallinago gallinago: +
Siglot cantador – Numenius phaeopus: 0
Siglot becut – Numenius arquata: 0
Tètol cuanegre – Limosa limosa: 129
Tètol cuabarrat – Limosa lapponica: 0
Tifort – Tringa totanus: 2
Picarota – Tringa nebularia: 54
Xüit – Tringa erythropus: 52
Xerlovita – Tringa ochropus: 17
Xerlovita camagroga – Tringa glareola: 1
Siseta blanca – Actitis hypoleucos: 6
Remena-roques – Arenaria interpres: 0
GAVINES I XATRACS
Gavina capnegra – Larus melanocephalus: 0
Gavina vulgar – Larus ridibundus: 22.437
Gavina corsa – Larus audouinii: 7
Gavinot fosc – Larus fuscus: 5.198
Gavinot mediterrani – Larus michahellis: 63
Xatrac becllarg – Sterna sandvicensis: 18
Fumarell de galta blanca – Chlydonias hybrida: 0
RAPINYAIRES
Àguila pescadora – Pandion haliaetus: 3
Arpellot de marjal – Circus aeruginosus: 155
ALTRES
Vítol – Botaurus stellaris: 2
Cigonya negra – Ciconia nigra: 5
Gavina capblanca – Larus genei: 4
Censos
SEO/BirdLife: Pablo Vera, Diana Ferrís.
Servici de Conservació d’Ambients Aquàtics – Servici Devesa-Albufera (Ajuntament de València): Joanmi Benavent, J. Ignacio Dies, Miguel Chardí, Guillermo García.
Generalitat Valenciana: Evarist Gómez, Juan García.
Observacions
El símbol “+” fa referència a la presència de l’espècie però amb cens no representatiu. *: dormidor.
